Excuses

I només se sentia passar el vent entre els dos posts del blog, com si d'un poble abandonat amb dues cases a punt de caure es tractés...

No, com molts de vosaltres sabeu, aquest semestre he estat prou distret.
Suficientment distret com per no trobar el lloc en el temps ni en l'espai per a desenvolupar el SCHE #1.

Si he de ser franc, fins i tot me n'he oblidat durant setmanes, ja que no donava l'abast per altres coses més urgents o "obligatòres".

Aquesta és bàsicament la raó per la qual ni vaig escriure el post corresponent a la rebuda del Kit del SCHE #1. I això no significa que no m'emocionés quan el vaig rebre. Al contrari!! Va ser magnífic!! Fins i tot hi vaig fer una foto per penjar al blog, però llavors hi van haver mogudes de viatges crec, barrejades amb històries de feina i d'estudi probablement: total que se'm va passar.

Ara últimament he tornat a tenir més reflexions sobre robots i la gran SUCCESSIÓ que patirem, o de la qual ens beneficiarem (això donaria material per tot un blog -però és clar, no un blog dels meus:/-). Em refereixó obviament a totes les tasques que ben aviat començaran a desenvolupar els robots en el nostre dia a dia.

Això, sumat a la pel·lícula "I, Robot" basada en la novela d'Asimov que vaig veure ara farà un mes (infantil però filosòfica) m'han tornat a fer venir ganes considerables d'habilitar un espai/pc de treball (ojo, pas important) i a desembolicar el paquet que em va arribar de Bilbao!

Per festes però estic a Canillo i gràcies la meva magnífica memòria el SCHE #1 s'ha quedat descansant a Barcelona.

Volia escriure aquest post abans d'acabar l'any com a mostra de vida per part del blog, i encara que només s'hi valgui a mitjes, us deixo amb la foto del paquet quan el vaig rebre, fa més de tres mesos.


A esperar un bon any més fructífer!!!